11-11-11 Un any capicua

Ahir dia 11 de novembre de 2011 aquest blog va celebrar un any. I què millor que celebrar-ho amb una data tan especial com aquesta.

I perquè és especial? Aquest any hem tingut una quantitat de dates capicues (11/1/11, 1/11/11...), fins i tot n'hi ha hagut de capicues més exactes (11/02/2011, escrivint l'any complet), però aquesta té la particularitat de produir-se només una vegada cada 100 anys. Aquesta data aconsegueix fer coincidir el calendari amb el rellotge horari durant un segon. A les 11 hores 11 minuts i 11 segons (i si poguéssim veure-ho també 111 mil·lèsimes) del dia 11-11-11 apareixen sis 11. Clar que això només pot succeir sí agafem el 2011 (o els segles que vénen) com a any curt; 11 en comptes de 2011. També depèn del lloc on es miri, ja que hi ha països que organitzen la data diferent i potser ja no surt la coincidència!

L'ultim cop que va succeir una cosa semblant (però sense ser tots el números iguals) va ser el dia 11 de novembre del 2010 a les 01:11. Com ja he dit depèn de com ordenem els números, ja que això només podia succeir posant l'hora davant: 01:11 11/11/10.

Per tant puc dir que vaig començar el bloc en un dia especial, i compleixo un any en un dia encara més especial (i capicua).

En aquest any, he explicat una mica dels meus viatges, he recordat les sèries de la meva infància (i la de molts), fins i tot n'he dedicat algun al club super 3, he mostrat imatges impressionants tant d'artistes, com de tecnologia slow-motion, com col·leccions personals i el carnaval! També he tingut temps per relaxar-me escoltant bona música, fins i tot per sant jordi, fer treballs d'investigació, i explicar els meus problemes/indignació amb els jocs i les companyies de baix cost!!! He tingut ajuda d'alguns col·laboradors, tant per donar-me un cop de mà en esports com per donar-me material de fabricació pròpia o idees per la meva llista abans dels 30. I per acabar hem fet una mica de país, ensenyant tradicions de la ciutat o tradicions populars com el tió.

Però no només hem arribat fins aquí! Tinc la pàgina oficial de facebook amb un grup de seguidors del que n'estic ben orgullós! Hi ha enllaços als meus llocs preferits i recomanats, el rellotge del barça, les entrades més populars, els últims comentaris, etiquetes més habituals, comptador de visites...... El primer dia va ser molt especial, però avui encara ho és més, i sense tots els lectors d'aquest bloc no podria ser possible. Per això us dono les gràcies a tots vosaltres que també celebreu aquest any!!!

FELICITATS I A REVEURE!!!!

Dragons & Swords

Sempre m'han apassionat les històries de dracs. Aquests ésser temuts per tots, protagonistes de grans aventures i històries increïbles. Potser en gran part em va influir la sèrie de Bola de Drac (Dragon Ball). Aquell drac verd anomenat Shenron (Shen Long) que significa Drac Diví. Quan se'l invocava tot s'enfosquia, la gent s'amagava (recordo la bulma darrere una roca tremolant) i ell apareixia en tot el seu esplendor, sembrant respecte i temor per tot arreu.

Però tot i que imposava un gran respecte només venia per concedir el desig d'aquell que l'havia invocat. Al contrari del què molta gent creu i el que ens mostra la mitologia occidental (com en el cas de la llegenda de sant jordi), en la mitologia oriental és considerat un ésser just i benèvol que porten la bona fortuna. Això és degut a que prové de la mitologia xinesa, on el drac és un ésser que forma part dels Naga. Aquests són éssers semidéus que tenen forma de serp i que protegeixen el budisme. La paraula Drac néix de l'antiga grècia, de la paraula "Drako" que significa serp en grec antic.

Com he dit, a la mitologia occidental el tracte és completament diferent. El Drac normalment és un ésser poderós que treu foc per la boca, viu en una cova o en un bosc (tot i ser considerats animals aquàtics i aeris) i només surt per capturar donzelles o alimentar-se de tot el que trobi. El sol fet de viure en un lloc produïa que l'aigua quedés enverinada i normalment sempre se'l culpava de les plagues i falta d'aliment, ja que es creia que dominaven la màgia negre i eren capaços de fetillar a la gent sense que s'adonessin.

Per aquest motiu qualsevol cavaller que matés a un drac era considerat com un heroi, ja que havia aconseguit eliminar els mals.

Es diu que els dracs són considerats animals aquàtics, tot i que existeix la creença que una part de l'espai és la dels dracs, concretament l'anomenada "Palau del Drac Verd" i que és la formada per la constel·lació de Draco, entre la Osa menor i Hèrcules. És la vuitena constel·lació més gran i abans del 1800 a.c. es feia servir de referència com a nord celest l'estrella Thuban en comptes de Polaris (estrella Polar). Fins i tot la gran piràmide de Gizeh tenia relació amb aquesta estrella ja que la seva orientació era cap a aquesta estrella.

Però tornant al principi acabaré dient que, tant és si seguim la mitologia oriental o la occidental, si creiem en dracs o no, si mirarem les estrelles pensant en el passat o seguirem a la nostra rutina, els dracs i els seus amants seguirem fent el que hem fet fins ara per mantenir viva una mica aquella il·lusió. I per això us deixo aquí la meva petita col·lecció particular de Dracs. N'hi ha de resina, de fusta i fins i tot de cera. Espero que us agradi molt.

FEU CLICK A SOBRE DE QUALSEVOL FOTOGRAFIA PER PODER OBRIR EL VISOR DE DIAPOSITIVES